Tal i com hem comentat en algun altre article de blog, els BIDs són originaris del Canadà.
Podem afirmar que la major part dels BIDs s’han desenvolupat amb força en els països anglosaxons. El Canadà, i molt especialment els Estats Units i el Regne Unit, han estat els grans promotors d’aquest model de gestió publico privada del comerç.
Tot seguit, en presentem les seves principals característiques:
Els BIDs de Canadà
- En la seva creació, inicialment, requereixen la firma d’un cert percentatge d’empreses
(25%) i, després del 51% d’aquestes.
- Es financen amb les quotes dels ocupants dels locals.
- Recapten les quotes a través de l’ajuntament, que després les tramet al BID.
- Tenen llibertat en establir les seves normes depenent de cada regió i municipi.
- Fan molt partícips els empresaris del BID, és a dir, totes les empreses ubicades a l’àrea en qüestió (dret a assistir a les reunions, dret a poder votar els pressupostos, els plans d’actuació,…).
Els BIDs dels Estats Units
- Es regeixen per normatives estatals (que permeten la creació de l’organització) i
normatives locals (que en determinen el marc d’actuació).
- Poden tenir un procediment de creació molt llarg (el procés de creació passa per
diverses etapes, culminant en una votació en què, si hi ha una majoria de propietaris a
favor de crear un BID, s’obliga a la resta de propietaris comercials a formar-ne part).
- Funcionen mitjançant el recàrrec sobre tots els propietaris comercials de l’àrea.
- La quota és una contribució obligatòria per a la prestació dels serveis i és diferent segons les característiques dels negocis i la tipologia o activitat de cada establiment.
- La majoria d’ingressos provenen de les quanties que paguen els associats.
- Bona part dels serveis que ofereixen estan vinculats al màrqueting i comunicació, a la neteja, a la seguretat, a la millora de la imatge dels carrers i a l’organització d’esdeveniments.
- Majoritàriament tenen una durada de 5 anys, i gairebé sempre són renovats.
Els BIDs del Regne Unit
-
Poden fer referència a centres urbans, a zones de la perifèria dels centres urbans, a zones rurals d’un municipi, a zones de concentració industrial, etc.
-
Es regeixen per una llei estatal.
-
Compten amb un recolzament inicial del govern local.
-
Han de ser aprovats per la majoria (sistema de votació).
-
Cada BID acostuma a decidir la contribució econòmica dels seus membres, en què s’acostumen a fixar diferents percentatges segons les característiques dels negocis.
-
Funcionen mitjançant el recàrrec sobre els ocupants dels establiments (excepte a Escòcia, que s’usa un model mix).
-
Tenen una vigència màxima de cinc anys, amb possibilitat de ser renovats.
Parlem? 
