En tot, cal considerar diferents tipologies de col·laboració publica i també privada que defineixen quin ha de ser el marc de consens i de col·laboració en els espais urbans. Tot seguit es mostren algunes possibilitats que cal no perdre de vista.
- Col·laboració pública lateral: aquesta col·laboració fa referència a la necessitat d’establir fórmules de col·laboració entre els diferents departaments i àrees tècniques i polítiques de qualsevol ajuntament. Cal que els diferents departaments no treballin en forma de quadrícules i que, pel contrari, si que ho facin amb el màxim consens. El que venim a dir és que cal una col·laboració ferma en la presa de decisions locals que poden tenir una incidència, total o parcial, en la preservació i desenvolupament del comerç d’un municipi, i en conseqüència, en la planificació general del municipi.
- Col·laboració privada: quan parlem de la necessitat de col·laboració privada no només ho fem en termes d’associacionisme comercial. Doncs, la cooperació amb d’altres sectors econòmics i, per tant, empreses privades també n’és un exemple. Aquest cas es pot donar tant en termes d’associacions privades, així com d’activitats i suport puntual.
- Col·laboració privada intersectorial: en general, hi ha un gran nombre d’entitats socials, culturals, esportives, lúdiques,… que poden contribuir al desenvolupament dels espais urbans mitjançant actuacions de col·laboració amb el teixit comercial i activitat econòmica d’un municipi. La creació d’aquest tipus de dinàmiques afavoreix que les ciutats es converteixin en llocs vius i vibrants. Cal, doncs, que en la definició d’estratègies d’impuls de l’activitat comercial urbana es fomenti la col·laboració amb les entitats de caire social, cultural, etc,… de qualsevol municipi.
- Col·laboració publicoprivada: aquesta darrera fórmula de relació és potser la més popular recentment, però no per això la més senzilla. Doncs, aquest tipus de consens requereix d’un ampli ventall de recursos, a la vegada que d’hores de debat i treball. A més a més, en ocasions, aquest concepte encara no convenç a tots els actors, potser perquè en ocasions els seus resultats no sempre són del tot palpables. Fem referència a la col·laboració entre els ens locals i els ajuntaments amb les entitats de comerciants, restauració, etc,…
La ciutadania i el seu vincle en la dinamització dels espais urbans
En aquest sentit, un dels elements que cada vegada pren més força és la implicació de la ciutadania en aquests processos de cooperació transversals. Tal i com indica John Griffiths en el seu article “Harnessing BIDs potential as enablers of civil society”, la responsabilitat social i la ciutadania seran vectors imprescindibles en el futurs dels espais urbans. El director de RocketScience UK Ltd afirma que en el cas del Regne Unit, els BIDs estan adquirint un rol molt important en la societat civil (esdevenint connectors entre empreses i la comunitat; promotors d’activitats de voluntariat; creadors de parteneriats entre associacions de negocis i organitzacions de voluntaris; etc.), convertint-se en entitats més properes a la ciutadania que la pròpia administració local, fet que els permet ser reals coneixedors de les necessitats locals. Amb tot, i segons indica l’autor de l’article, queda un llarg recorregut per tal que els BIDs puguin ser reals partners de la societat civil moderna.
És moment de democratització de les decisions que ens ajudin a construir millors espais i ciutats. L’article “Citizen Participation in Berlin: Haus der Statistik” (Ares Kalandides, 2019) explica com l’empoderament de la societat civil i l’escolta i voluntat del govern en satisfer les seves necessitats i construir millors espais urbans, pot arribar a crear interessants iniciatives publicoprivades. És el cas de la Haus der Statistik de Berlín, edifici en estat d’abandonament durant molts anys, i que gràcies a moviments ciutadans i locals en contra de la seva demolició, va acabar essent comprat pel govern local, el qual a dia d’avui cedeix espais per a l’ús d’iniciatives privades (culturals, educatives,…) i públiques. L’autor (professor de Place Management a The Manchester Metropolitan University i Director de l’Institute of Place Management – IPM – ) destaca, entre d’altres, la importància de formalitzar gradualment aquestes iniciatives; de combinar diversos formats participatius per a la inclusió de més agents; d’assignar rols de delegats a veus no expertes; i de la tradició dels moviments socials urbans en el desenvolupament de la ciutat.
Així doncs, i com a conclusió, és notori ressaltar que els processos participatius de la societat en la dinamització econòmica, social i comercial serà cada vegada més important. Caldrà, doncs, que els municipis, en les seves estratègies de dinamització del comerç ho tinguin present.
Parlem? 
